NOU TEMA MP02 (UF2)
Digitalització de textes
·Idea
·Redactor
·Transcripció a paper o digital
·Correció
·Correció d'estil
·Fotocomposició / autoedició / maquetació
·Pdf baixa resolució
·Correcció ortogràfica
·Correcció de maquetació
·Pdf alta resolució
·Filmació fotolits / Planxes
·Impressió
Fases del procés de tractament de textes
·Composició manual.
·Metall fos
·Fotocomposició
·Tipografia digital / autoedició
-Linotipia i Monotipia; són sistemes paral·lels.
Monotipia: La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip. Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta.
Linotipia: És una màquina inventada per Ottmar Mergenthaler el 1886 que mecanitza el procés de composició d'un text per a ser imprès.
·Caixa de composició tipogràfica:
Index
Originals de textes
-Manuscrits.
-Parlats.
-Analògics (mecanografiats) ens porta a OCR o picat de textes.
-Impressos (diaris, revistes).
-Digitals (formats digitals) ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat.
Manuscrits
·Són els originals escrits a mà.
·No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.
·Tot i això alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el ''mal'' costum d'entregar els seus originals en aquest format.
--490x578.jpg)
Parlats / Audio
·Una altra opció més estranya que la anterior.
·En aquest cas, el texte es presenta en format audio, be sigui analògic o digital i a l'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format mesuraa que s'escolta.
· Per les mateixes raons que en les de tipus manuscrit, aquests ariginals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.
Mecanografiat
·En desús. En aquest cas, l'original es presenta mecanografiat.
·Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist relegat per la irrupció de la informàtica i les seves múltiples avantatges.
·Amb tot, encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop són menys.
·El canvi de format no presenta grans problemes, però sí pèrdues de temps i, per això, encariment del procés.
Impressos
·Aquells originals que ja han estat impressos en una anterior ocasió però dels que no es disposa de còpia digital.
·Aquest és el cas habitual en obres del domini públic o en obres publicades en altres en altres països de la mateixa àrea lingüistica.
Digitalitzats
·Aquells originals elaborats amb un equip informàtic.
·Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els preferits doncs, en general, estalvien costos.
·Els problemes amb aquests originals venen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.
·Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d'aquest tipus d'originals.
·Els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent d'acabat:
-Originals digitalitzats sense composar.
-Originals digitalitzats mig composats.
-Originals digitalitzats composats.
Originals digitalitzats sense composar
·En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.
·El que pretèn l'autor és que les seves idees flueixin lliurement sense veure's frenades per accions que en tot cas faran millor els professionals.
Originals digitalitzats mig composats
·L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposta final.
·Són idees exposades per l'autor amb ajuda de la tecnologia informàtica i que necessita un tractament.
Originals digitalitzats compostas
·En aquest cas l'original ha estat tractat per l'autor i presenta totes les característique que ha de presentar un cop imprès.
·L'autor, que ha de tenir coneixements de composició, entèn que la seva obra no és només el contingut sino la forma en que aquest es presenta.
·Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió, sempre que el treball estigui ben realitzat.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats:
·Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que es fan servir de guia, per a entregar el seu treball i permet que l'empresa parteixi una base sólida per al seu posterior tractament.
·L'ús ha propiciat una unificació de les normes, cosa que la majoria són molt comunes per a les empreses del sector.
·Parlar d'originals i que en la empresa es realitzarà còpia del treball, que la persona entregui còpia de l'original i menos l'original.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals manuscrits:
·Utilitzar papers blancs a d'un color , que afavoreixi el contrast amb la tinta negra o de color fosc.
·Presentar cada una de las pàgines numerades sobre tot si l'original presenta els fulls solts.
·Si la persona vol marcar alguna correcció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals parlats:
·Presntar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògic: cinta, k7, digital: mp3, flv...) reproduir els equips normals de reproducció.
·Dicció, ''voclitzar'', clara i audible, fàcilment entendedora pel treballador encarregat de la digitalització.
·Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals parlats
Especificacions d'entrega d'originals parlats
·Han d'estar escrits per una sola cara.
·Fer servir un format de paper estàndar.
·El blanc dels marges ha de ser ampli, almenys dos centímetres, i han de ser més grans els marges de cap a peu.
·El blanc de la interlínea també ha de ser generós, doble espai.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats:
·Ha de d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
·Ha d'aplicar-se una sangria, espai que hi ha d'una lletra a l'altra, d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
·El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra, començar per la dreta.
·L'autor no ha d'incloure correcions a l'original. Hi hauria problemes en la digitalització mitjançant OCR.
·L'original ha de preentar-se sense ratlles ni esmenes i amb els grafismes ben contrastats per a facilitar la digitalització.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals impressos:
·Ha de tindre un bon contrast entre el color del text i el fons, sense transpàs de tinta ni ninguna transparència.Especificacions d'entrega d'originals impressos:
·Algunes fonts poden donar problemes en la digitalització.
·S'ha de comprobar que l'original s'adapti a l'escànner, que el llibre s'obri i que el format sigui més petit que l'àrea d'escannejat.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats:
·Una copia impressa escrita per una sola cara amb:
·El número de pàgina de l'última versió entregada.
·El llistat d'arxius amb l'extensió corresponent.
·L'aplicació o aplicacions amb que s'han creat.
·La seva versió
·L'entorn operatiu.
·Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades:
·Editors de textes per defecte dels sistemes operatius: Simple Text, Text edit.
·Editors de textes professionals: Word, WordPerfect.
·Per a la utilització d'aplicacions de maquetació (QarkXPress, Pagemaker, Ventura Publisher, InDesign) l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats:
·Cada part de la feina es te que guardar com arxiu independent.
·Perque els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes ( i en les centenes si el treball així ho requereix ).
Preparació d'originals
a) Especificacions relatives a apliacions i formats
Amb els arxius digitals sempre s'ha dentregar:·Una copia impressa escrita per una sola cara amb:
·El número de pàgina de l'última versió entregada.
·El llistat d'arxius amb l'extensió corresponent.
·L'aplicació o aplicacions amb que s'han creat.
·La seva versió
·L'entorn operatiu.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats:
·Editors de textes per defecte dels sistemes operatius: Simple Text, Text edit.
·Editors de textes professionals: Word, WordPerfect.
·Per a la utilització d'aplicacions de maquetació (QarkXPress, Pagemaker, Ventura Publisher, InDesign) l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats:
·Cada part de la feina es te que guardar com arxiu independent.
·Perque els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes ( i en les centenes si el treball així ho requereix ).
Preparació d'originals
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats:
b) Especificacions relatives al text:
·Fes servir una configuració de pàgina estàndar.·El blanc dels marges ha de ser ampli, hi han de ser més grans els marges de cap i peu.
·El blanc de l'interlínia també ha de ser ampli, (doble espai).
·Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
Perifèrics d'entrada
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats:
Especificacions relatives al text:
·Son preferibles originals sense composar, a no ser que la persona vulgui cmposarl-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat amb la empresa.·El text estará aliniat a l'esquerra.
·No s'ha de forçar el canvi de línea ni el canvi de pàgina.
·Fer servir un sol tipus de lletra, un sol cos i un sol estil.
Perifèrics d'entrada
Especificacions relatives al text:
·Les notes s'han d'incloure en el lloc qu aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.·Els quadres i taules s'han de compondre en document a part i adjuntar-los com arxius.
·S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línea de cada paràgraf.
·Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per línies en blanc.
EQUIPS I APLICACIONS INFORMÀTIQUES EMPLEATS EN EL PROCÉS
Perifèrics d'entrada
·Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeiximent òptic de caràcters, que permeti la digitalització dels originals mecanografiats o originals que estan impressos però dels que no disposen de l'arxiu digital.
Perifèrics d'entrada
·A més, han de disposar de cnnexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la recepció i enviament d'originals digitalitzats.
·Un fax pot completar l'enviament dels originals a través de les xarxes telemàtiques.
·En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'esquips de reproducció d'audio.
·Dos entorns principals:
Compatibles IBM (PC) i Macintosh (Mac).
·Els dos entorns són necessaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals pden provindre dels dos entorns.
·En la actualitat són compatibles i, per això, és posible compartir arxius entre ells.
Fonts
·La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador .
Aplicacions
·Les aplicacions d'edició bàsica pròpias de cada sistema operatiu són suficients per preparar originals digitals i els formats en que permeten guardar els documents.
·Entre aquests programes trobem Word Pad (PC Windows) i Simple Text o Text edit (Mac OSX).
·Les aplicacions d'edició profesional es troben disponibles en els dos entorns (Microsoft Word i Word Perfect).
Postcript
PostScript és un llenguatge de descripció de pàgines, utilitzat en moltes impressores, de manera usual, com format de transport d'arxius gràfics en tallers d'impressió professional.
El concepte de PostScript és va diferenciar, per utilizar un llenguatge de programació, per descriure una imagen de Impressió. Imatge que més tare seria impresa en una Impressora làser o algun Altre Dispositiu de Sortida de gran calidad.
Està basat en la feina realitzada per John Gaffney a "Evans&Sutherland" l'any 1976. Posteriorment, van continuar-ne el desenvolupament 'JaM' ('John and Martin', Martin Newell) a Xerox PARC i, finalment, va ser implementat en la seva forma actual per John Warnock i altres. Va ser precisament John Warnock, juntament amb Chuck Geschke, qui van fundar Adobe Systems Incorporated (també conegut com a Adobe ) l'any 1982.
També va implementar, la composició d'imatges. Aquestes imatges és descrivien com ara un conjunt de:
· Línies horitzontals.
· Píxels al vol.
· Descripcions per Corbes de Bezier.
· Tipografia (Tipus) d'alta calidad a baixa Resolució.
Una de les peculiaritats de PostScript és que utilitza Reverse Polish Notation (RPN o notació polonesa inversa com les calculadores de butxaca d'HP).
També va implementar, la composició d'imatges. Aquestes imatges és descrivien com ara un conjunt de:
· Línies horitzontals.
· Píxels al vol.
· Descripcions per Corbes de Bezier.
· Tipografia (Tipus) d'alta calidad a baixa Resolució.
Una de les peculiaritats de PostScript és que utilitza Reverse Polish Notation (RPN o notació polonesa inversa com les calculadores de butxaca d'HP).
TrueType
TrueType és un format estàndard de tipus de lletra escalables, desenvolupat per Apple Computer, a finals de la dècada dels 80 per competir comercialment amb el format "Type 1" d'Adobe, el qual estava basat en el llenguatge de descripció de pàgina conegut com PostScript. Una de les principals fortaleses de TrueType era que oferia als dissenyadors de tipografia un major grau de control, sobre la forma en què els caràcters es desplegaven en pantalla o en impresos a grandàries menors, amb la qual cosa aconseguia una millor llegibilitat.
Dins dels programes o aplicacions especialitzades en la creació de fonts True Type es destaca: FONTLAB, que en l'actualitat ha substituït el lideratge que va saber tenir Fontographer per als mateixos fins. Com a curiositat, esmentar que el programa Corel Draw permet, des de fa diverses versions, la creació i exportació de tipografies TrueType encara que com a eina de disseny tipogràfic no aconsegueix l'excel·lència de les esmentades anteriorment.
Apple va vendre una llicència a Microsoft per permetre la utilització d'TrueType. Des de llavors, els tipus de lletra entre Mac OS i Windows són totalment compatibles. Encara que en principi no va existir veritablement aquesta compatibilitat i es van haver d'utilitzar eines com Panose per evitar aquest problema.
Apple va vendre una llicència a Microsoft per permetre la utilització de TrueType. Des de llavors, els tipus de lletra entre Mac OS i Windows són totalment compatibles. Encara que en principi no va existir veritablement aquesta compatibilitat i es van haver d'utilitzar eines com Panose per evitar aquest problema.
Els arxius de tipografia TrueType estan compostos per elements vectorials, però no PostScript, d'alta qualitat que empren funcions quadràtiques, més ràpides en el seu processament que les PostScripts, encara que ocupen més quantitat de memòria i conté suggeriments per a la millora de la visualització a baixes resolucions.
OpenType
OpenType és un format de tipus de lletra escalables per ordinador. La seva arquitectura està basada en la del seu antecessor, el format TrueType, l'estructura bàsica conserva i la qual complementa amb taules de dades que permeten incorporar a un tipus o família tipogràfica funcions tipogràfiques i lingüístiques avançades.
L'especificació tècnica es va originar a Microsoft, i posteriorment va ser desenvolupada en col·laboració amb Adobe Systems, juntament amb qui Microsoft va presentar públicament el format en 1996. L'especificació continua en desenvolupament i en l'actualitat es troba en procés de convertir-se en un estàndard obert.
OpenType va ser expressament dissenyat per Microsoft i Adobe per succeir als tradicionals formats tipogràfics TrueType i Tipus 1 (o "PostScript"), el primer d'ells desenvolupat per Apple Computer i llicenciat a Microsoft, i el segon creat per Adobe, també autor del llenguatge PostScript.
Adobe i Microsoft continu ampliant i refinant el format OpenType al llarg de la següent dècada, fins que el 2005 es va iniciar el procés per oficialitzar com un estàndard obert de l'Organització Internacional per a l'Estandardització, sota els auspicis del grup MPEG, que ja abans havia adoptat el OpenType. El nou estàndard consisteix en la versió 1.4 de l'especificació d'OpenType, amb adaptacions lingüístiques per la ISO, i es denomina "Open Font Format". La norma va ser adoptada oficialment al març de 2007 i declarada com l'estàndard ISO / IEC el qual està disponible de manera pública i gratuïta.
UF 2 - NF 2
Digitalització dels originals
·Un cop s'ha rebut l'original.
·S'ha comprovat que compleix les especificacions d'entrega.
·Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l'ordre de treball.
·S'ha fet una còpia de treball.
·S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en les fitxes corresponents.
Procediment general
1 - S'encèn l'esquip i es comprova que és l'adequat per a la realització del treball.
2 - Que te instal·lades i operatives les aplicacions que van a utilitzar-se i les fonts necessàries.
3 - Que l'entorn de treball és el més adequat pel que fa a condicions de llum, soroll ambiental, etc.
4 - Es posa la còpia de l'original convenienment en un atril o element auxiliar semblant que permeti la seva correcta visió.
5 - En el cas d'originals en audio es fa necessari un equip de reproducció d'audio i auricul·lars, que pugui reproduir en bones condicions la còpia de l'original.
6 - S'obre l'aplicació.
7 - Es genera un document de treball asignat a l'arxiu resultant un nom convenient, tenint en compte les especificacions recollides en l'ordre de treball.
·En l'actualitat qualsevol programa editor de textes mínimament professional proporciona totes les dades relevants, referides al text incloses les relacionades amb el nombre de caràcters, espais, línies, paràgrafs, etc.
·Per tant, si es disposa d'un original digitalitzat o l'original es digitalitza convenientment, les tasqus que desciuen i analitzarem a continuació les proporciona el programa facilitant la feina i estalvint temps.
·Es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.
Originals digitalitzats mig composats
·S'aprofita el format si procedeix tenint
·Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris (queadres, taules) de l'obra, de tal manera que serveixi de referència per conformar el text.
·El proces es realitza un cop que 'ha digitalitzat l'original i s'han obtingut còpies impresses del treball sense compaginar.
·Prèviament o al mateix temps que se estableixen els paràmetres tipogràfics, es realitza la correcció de galerades.
·Aquesta tasca l'hauria de fer l'autor al costat dels correctors corresponents.
·Generalment questes especificacions han d'aparèixer en un lloc visible i lògic.
·Les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap, sent també eficaç la presentació en un full annuex al treball ben unit a ell.
·És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l'obra.
·La seva característica principal es la llegibilitat.
·Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
·Aquest condicionant ha de prevaldre sobre les altres.
·Pertanyen a aquesta categoria els títols, substítols i folis.
·Atesa la seva funció, s'han de destacar de la resta de text però no en excés; es tracta de proporcionar informació sense estridències, evitant les distraccions del lector que ha d'estar centrat en el text general.
Digitalització dels originals
·Són textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d'il·lustracions, queadres i taules.
·Els pròlegs, intraduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s'haurà d'indicar convenienment.
Digitalització dels originals
·Es marcarà en la fitxa d'especificacions tipogràfiques i en la seva ubicació concreta.
·Un cop l'original s'ha presentat en la forma adient i s'han realitzat les còpies pertinents es procedeix al càlcul.
·Segons quin métode s'utilitza es necesitarà o no un tipòmetre o liniòmetre o, en la seva mancança, una regla corrent i un llapis.
Primer mètode:
a) Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a les que s'han d'aplicar els càlculs: pròlegs, introduccions, prefacis, capítols, epílogs, bibliografies, índexs...
b) Els càlcus es realitzen sobre cadascuna d'aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il·lustracions s'ha de descomptar l'espai que ocupen.
c) Un cop establertes les parts, s'analitzen una a una comptant els caràcters i els espais.
·L'original imprés normalment s'ha composat amb caràcters d'espaiat proporcional i els blancs entre caràcters, entre lletres i paraules varien per a aconseguir el justificat amb el que normalment es presenten.
·A més presenten taules, quadres i il·lustracions, tot integrat en la caixa de composició i que es necessari descomptar, així com blanc entre columnes, textes secundaris integrats com a notes i cites integrades en la caixa.
Digitalització dels originals
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
1. Procediments de calibrat convencional
Descomptes
Necessitat de comunicació
·La comunicació, segons Berelson, és:
La transmissió d'informació, idees, emocions, habilitats, etc, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etc..
Comunicació:
Donar a còneixer a uns altres les meves: Emocions, Sentiments, Formes de pensar, situació en la qual em trob, etc.. a través de certs símbols, signes i paraules que permetin donar-me a entendre amb les altres persones que m'envolten.
Principis
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Després
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Sons simples
Endevant
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Sons més complexos
Una mica mes endevant
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
+ Sons més complexos, més informació, més coneixements.
PLASMACIÓ DE SENYALS, SÍMBOLS, SIGNES USATS EN LA COMUCICACIÓ ORAL EN PARETS O PEDRES.
Per què?
Simplement per NECESSITAT (donar-li a entendre als altres el que volia una persona)
Com ho fan?
·Recursos gràfics a mà: Un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'ós de l'últim animal caçat...
Més endevant
·Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la MÀGIA.
Una mica més endavant
Necessitat i màgia: ART RUPESTRE
Una mica més endavant
Necessitat i comunicació: PRIMERS SIGNES D'ESCRIPTURA
Escriptura
Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta.
Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor - Canal - Codi - Missatge - Receptor
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor - Canal - Codi - Missatge - Receptor
Canal - Codi ( Mitjà físic - llenguatge )
·L'escàner és un perifèric d'entrada de l'ordinador, que serveix per a digitalitzar imatges.
·Per digitalitzar s'entén l'operació de tranformar quelcom analògic (quelcom físic, real, de precisió infinita: una foto, un texte, un dibuix, una fulla d'un arbre, un llençol, objectes en tres dimensions, etc...)
en quelcom digital (un conjunt finit i de precisió determinada d'unitats lògiques
·L'excàner transforma la llum rebuda de l'original en codis informàtics interpretables pels programes de tractament d'imatges.
Història
·Des dels inicis de la informática, com a eina de treball es va plantejar la necessitat d'incorporar imatges fotogràfiques.
·Amb els mateixos principis físics de la televisió, van nèixer els primers escàners comercials amb tecnologia de tambor.
·Però asquests equips eran voluminosos, feixucs.
·Amb els avenços de l'electrònica apareixen altres dispositius de captura: els sensors CIS (Comtact Image Sensor).
·El desenvolupament de la microelectrònica va aportar un nou dispositiu per a la captura d'imatges: el CCD (Charge Couple Device).
·Les característiques i la facilitat de producció varen permetre la seva implementació en molts productes dedicats a la captura d'imatges.
·Les primeres unitats desenvolupades amb CCD no arribaven al nivell de qualitat que la indústria gràfica demanava, però obria les portes a l'empresa de preimpressió.
·Fa dues dècades es començaren a fabricar models que només escanejaven en grisos hi ha una resolució fixa: el següent pas va ser introduïr el color.
·La carrera tecnològica no havia fet més que començar: els preus, cada vegades més asequibles, i l'augment continuat de les prestcions a nivellls de qualitat més professionals entren en escena, sent cada vegada més els usuaris que deixen d'utilitzar els serveis prestats per empreses amb escàners de tambor per ells mateixos.
Consells per escollir l'escàner adequat
L'elecció de l'escàner depén d'aspectes varis:
·La aplicació
Per a que ho vull?
Desitjo un petit escàner per a capturar les meves fotos i pujarles a internet?
Tinc milers de transparències de 35 mm que desitjo digitalitzar?
Vull que resolgui totes les meves necessitats, des d¡escaneig de transparències fins a opacs (impressos)?
En funció d'això escollirem i¡un escàner pla, de tambor de pel·lícula o de transparències.
La resolució de captura
És el nombre de píxels que registrarà per unitat de mesura, ja siguin polzades o centímetres.
La profunditat de color
Els escàners moderns permeten fer la captura de la imatge a 24 bits, 8 per cada color, de tres canals , vermell, verd i blau (RGB), és a dir, més de 6 milion de colors.
El rang dinàmic
És la quantitat de tons que un escàner pot registrar.
La connectivitat
És important saber el tipus de connexió que l'escàner té amb l'ordinador.
Les connexions ha de ser sempre les més ràpides del moment.
La rapidesa
Depén del hardware, del software (programa), de les correccions que fem durant l'escaneig, de la conexió a l'ordinador.
El software
Quan s'adquireix un escàner és freqüent oblidar que hi ha un software que el controla.
Els programes d'escaneig poden incloure les següents opcions:
·Auto - correcció
·Correcció tonal o de color
·Correcció selectiva de color
·Maneig de corbes
·Eina de sharpen
·El goter
·Tamany del preview
·Resolució variable i tamany
(lletra 11) lletra helvetica
·Les primeres escriptures alfabètiques registren llengües semítiques:
a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:
- inscripcions protosinaítiques (31 signes)
- protopalestines (a partir del 1500 ae)
b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit (Síria, 1500-1200 ae)
·Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae (sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.
·Origen Els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte.
·La paraula alfabet, curiosament, prové dels signes aleph o beth (són els noms hebreus, perquè no conservem els fenicis), que corresponien a les formes ''bou'' i ''casa'' de l'escriptura egípcia.
·Derivacions de l'alfabet fenici.
·Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Pròxim i Mitjà i va arribar fins a l'India, de manera que presenta les següents subdivisions:
-branca fenícia
-branca palestina
-branca aramea
-àrab meridional
·La primera inscripció coneguda és del segle Vlll ae, però hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.
·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps. Així:
-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.
-en grec clàssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de Milet o jònic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.
·Innovacions pròpies del grec:
- l'anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semítiques).
- l'afegiment d'algunes consonants (inexistents en les llengües semítiques).
Destacar:
a) Aportació de vocals
FONAMENTAL:
Fa possibe transcripció fonètica satisfactòria de les llengües europees
Primeres vocals:
Alfa, Epsilón, Iota, Omicrón, Ypsilón.
b) Periode clàssic
Les lletres
Digamma, San, Qoppa, Sampi despareixen, i per això no tenim les seves minúscules (introducció posterior).
·Divercions de l'alfabet grec
L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures:
·A L'ÈPOCA ANTIGA:
-llengües no hel·lèniques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi)
-les escriptures itàliques (etrusc)
-el copte (egipci i nubi)
·A L'ÈPOCA MEDIEVAL:
-el gòtic
-l'eslau (ciríl·lic)
·En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació estrusca de l'escriptura d'Eubea
(cumes>Caere>Roma) feta mitjans a s. Vlll.
·Els primers testimonis llatins daten del segle Vl
·L'alfabet clàssic, el consitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (s. Vl-lV) d'esquerra a dreta.
·Després d'una llarga evolució (capital > semiunical + unical > carolina > humanística),
l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més universals-
Destacar:
a) Principi: 21 lletres (G, J, N, O, I = afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons = noves combinacions CH, PH, RH, TH
·L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durant més d'un mil·leni a diversos imperis (babilònic tardà, assiri, persa) i la seva llengua és també bíblica (escrita als evangelis manuscrits de la Mar Morta).
·Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.
·Té dues formes diferents:
·La més antiga deriva de l'escriptura fenícia (segle IX ae) hi ha quedat reduïda a l'ús religiós.
·La més moderna, derivada de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu queadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.
·L'orientació és dreta/esquerra.
·Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, arfganès, malasi, bantús).
A destacar:
· No transcripció vocals curtes.
· No majúscules.
· No permet divisió a final de línia.
· Consonants dobles (trashdiid).
· Cal·ligrafia àrab: art en si mateix (no permeten representar figures animades).
·Té uns 250 signes sense desxifrar encara.
·Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:
·La kharosti (250 ae - segle V)
· I la brahmi (anterior al segle III), que té 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'India i Àsia central i Tíbet, entre les quals sobresurt la devanagari (sànscrit, hindi).
·Són els 40 signes glagolítics (de glagol: ''molt'').
·Més recent és l'alfabet ciríl·lic (segle X), incertament atribuït Ciril.
·Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolitiques i d'altres signes.
·A partir del 1050, els pobles eslaus han de tirar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí.
·Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (seglr XVIII i segle XX) alfaet ciríl·lic.
·Tenia entre 16 i 24 signes amb forma linieal, orientats de manera variable.
-L'etapa més rica és la de les runes escandinaves (segles VIII-XI).
Caràcters rúnics:
·Associats a qüestions màgiques i místiques.
·Les runes transmeten un missatge secret.
·Cada signe té la seva qualitat.
·Els ''mestres de les runes'' gaudeixen de prestigi (saben gravar-les).
·El fenici
·El grec jònic
·L'escriptura tartesso-Ibèrica (segle IV ae), que: Emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes.
-Orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est).
-Petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nord-est).
·Les inscripcions ibèriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibèrica.
- La taquigrafia (Pepys, segle XVII: 300 símbols, Pitman, segle XIX: 65 lletres)
-El telègraf (Morse: aparell , 1832; codi; 1838).
- L'escriptura per a cecs (Braille, 1809 - 1852).
-L'IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886).
-El llenguatge de concordança mundial, l'Esperento (llengua auxiliar planificada) (Zamennhof, 1887).
-El codi de signes per a sords.
-Els senyals de trànsit, etc.
·Els elements amb els quals produïm o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:
-La impremta.
-La màquina d'escriure.
-El processador electrònic de textos.
En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Textura.
Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:
·Textus precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línea de l'escriptura.
·Textus quadratus: amb peus ròmbics creuant la línea d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'impremta. Així es va imprimir el primer document en occident: La biblia de Gutemberg.
·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa.
·Littera Moderna o (Rotunda): a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itàlia durant al Renaixament.
·Littera Antiqua: Cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlial, Poggio Bacciolini va recuperar la tradicció carolíngia per a crear aquesta alternativa la Literatura
Moderna.
·Minúscula de Niccoli: L'ambient anava propiciant cada vegada més l'aprofundiment en les tècniques manuals d'ecriptura, Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446, Niccolo Niccoli desenvolupa aquest estil de lletra, precursora de l'escriptura itàlica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.
·S'ha fet una còpia de treball.
·S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en les fitxes corresponents.
Procediment general
1 - S'encèn l'esquip i es comprova que és l'adequat per a la realització del treball.
2 - Que te instal·lades i operatives les aplicacions que van a utilitzar-se i les fonts necessàries.
3 - Que l'entorn de treball és el més adequat pel que fa a condicions de llum, soroll ambiental, etc.
4 - Es posa la còpia de l'original convenienment en un atril o element auxiliar semblant que permeti la seva correcta visió.
5 - En el cas d'originals en audio es fa necessari un equip de reproducció d'audio i auricul·lars, que pugui reproduir en bones condicions la còpia de l'original.
6 - S'obre l'aplicació.
7 - Es genera un document de treball asignat a l'arxiu resultant un nom convenient, tenint en compte les especificacions recollides en l'ordre de treball.
Digitalització dels originals
Originals no digitals
Manuscrits
·Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d'interpretació.
·La peculiaritat del format de presentació és recomenable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la posibilitat d'accedir directament a l'autor, (per telèfon, Internet, etc), a fi i efecte d'aclarir posibles dubtes que puguin sorgir.
·Millor fins i tot, si es posible, ha de ser el propi autor qui a modus d'escoltadors llegeixi l'original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.
Digitalització dels originals
Originals no digitals
Parlats
·En aquest cas es fa necessaària una audició atenta.
·Igual que en el cas anterior es recomensable l'accés directe del teclista amb l'autor.
·Aquesta modalitat d'original fa necessari ''picar'' el text primer sense realitzar la interpretació de l'original a fi i efecte de no distreure's de l'operació principal de captació i realitzar posteriorment el mercat del text sobre la còpia impressa resultat de la transcripció.
Digitalització dels originals
Originals digitals
Originals en format digital
Originals en format digital
·En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa i si es requereix conversió de format.
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
·Consisteix en calcular el nombre de caracters d'un original.
·Tal dada, a més de les especificacions del disseny de l'obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines en blanc..) permeterà calcular el nombre de pàgines que tindrà l'obra d'un modus molt aproximat.
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
·Per tant, si es disposa d'un original digitalitzat o l'original es digitalitza convenientment, les tasqus que desciuen i analitzarem a continuació les proporciona el programa facilitant la feina i estalvint temps.
Digitalització dels originals
Originals digitals
Originals en format digital
Originals digitalitzats sense composar
Originals digitalitzats mig composats
·S'aprofita el format si procedeix tenint
Digitalització dels originals
Establiment dels paràmtres tipogràfics
Digitalització dels originals
Estalbiment dels paràmetres topogràfics
·Prèviament o al mateix temps que se estableixen els paràmetres tipogràfics, es realitza la correcció de galerades.
·Aquesta tasca l'hauria de fer l'autor al costat dels correctors corresponents.
Digitalització dels originals
Estalbiment dels paràmetres topogràfics
·Generalment questes especificacions han d'aparèixer en un lloc visible i lògic.
·Les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap, sent també eficaç la presentació en un full annuex al treball ben unit a ell.
Digitalització dels originals
Estalbiment dels paràmetres topogràfics
1. Text general
·La seva característica principal es la llegibilitat.
·Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
·Aquest condicionant ha de prevaldre sobre les altres.
Digitalització dels originals
Estalbiment dels paràmetres topogràfics
2. Textes indicatius
·Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament.2. Textes indicatius
·Pertanyen a aquesta categoria els títols, substítols i folis.
·Atesa la seva funció, s'han de destacar de la resta de text però no en excés; es tracta de proporcionar informació sense estridències, evitant les distraccions del lector que ha d'estar centrat en el text general.
Digitalització dels originals
Estalbiment dels paràmetres topogràfics
3. Textes secundaris
·És aquell que apareix en l'obra sense ser el text general, complementant l'exposició desenvolupada al text general.3. Textes secundaris
·Són textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d'il·lustracions, queadres i taules.
·Els pròlegs, intraduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s'haurà d'indicar convenienment.
Digitalització dels originals
Estalbiment dels paràmetres topogràfics
3. Text general
Especificacions de marcat dels textes secundaris ·Es marcarà en la fitxa d'especificacions tipogràfiques i en la seva ubicació concreta.
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
1. Procediments de calibrat convencional
Original mecanografiat
·Segons quin métode s'utilitza es necesitarà o no un tipòmetre o liniòmetre o, en la seva mancança, una regla corrent i un llapis.
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
1. Procediments de calibrat convencional
a) Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a les que s'han d'aplicar els càlculs: pròlegs, introduccions, prefacis, capítols, epílogs, bibliografies, índexs...
b) Els càlcus es realitzen sobre cadascuna d'aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il·lustracions s'ha de descomptar l'espai que ocupen.
c) Un cop establertes les parts, s'analitzen una a una comptant els caràcters i els espais.
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
1. Procediments de calibrat convencional
Original imprès
·L'original imprés normalment s'ha composat amb caràcters d'espaiat proporcional i els blancs entre caràcters, entre lletres i paraules varien per a aconseguir el justificat amb el que normalment es presenten.
·A més presenten taules, quadres i il·lustracions, tot integrat en la caixa de composició i que es necessari descomptar, així com blanc entre columnes, textes secundaris integrats com a notes i cites integrades en la caixa.
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
1. Procediments de calibrat convencional
Original imprès
Procediment:
·Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a les que s'han d'aplicar els càlculs: pròlegs, introduccions, prefacis, capítols, epílogs, bibliografies, índexs...
Digitalització dels originals
Calibrat de l'original
1. Procediments de calibrat convencional
Descomptes
D'il·lustracions, quadres o taules:
·Per a descomptar les dimensions d'un gravat o quadre s'han de calcular les línies que aquest ocupa i els blancs preceptius.
·S'ha de tenir en compte que les pàgines d'arrancada, aquelles pàgines amb les que s'inicia una part de l'obra, normalment són pàgines curtes, presentant un blanc de cortesia que ocupa vàries làmines.
·El mateix succeeix amb les pàgines finals de les parts; en aquest cas el blanc té la dificultat de què ajusti el text a tota la pàgina sense forçar-lo.
Procediment:
·Es realitza una pàgina plena de mostres amb les especificacions donades per a l'obra.
Necessitat de comunicació
·La comunicació, segons Berelson, és:
La transmissió d'informació, idees, emocions, habilitats, etc, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etc..
Comunicació:
Donar a còneixer a uns altres les meves: Emocions, Sentiments, Formes de pensar, situació en la qual em trob, etc.. a través de certs símbols, signes i paraules que permetin donar-me a entendre amb les altres persones que m'envolten.
Principis
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Després
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Sons simples
Endevant
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Sons més complexos
Una mica mes endevant
·Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos.
+ Sons més complexos, més informació, més coneixements.
PLASMACIÓ DE SENYALS, SÍMBOLS, SIGNES USATS EN LA COMUCICACIÓ ORAL EN PARETS O PEDRES.
Per què?
Simplement per NECESSITAT (donar-li a entendre als altres el que volia una persona)
Com ho fan?
·Recursos gràfics a mà: Un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'ós de l'últim animal caçat...
Més endevant
·Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la MÀGIA.
Una mica més endavant
Necessitat i màgia: ART RUPESTRE
Una mica més endavant
Necessitat i comunicació: PRIMERS SIGNES D'ESCRIPTURA
Escriptura
Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta.
Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor - Canal - Codi - Missatge - Receptor
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor - Canal - Codi - Missatge - Receptor
Canal - Codi ( Mitjà físic - llenguatge )
Què és l'escàner?
·Per digitalitzar s'entén l'operació de tranformar quelcom analògic (quelcom físic, real, de precisió infinita: una foto, un texte, un dibuix, una fulla d'un arbre, un llençol, objectes en tres dimensions, etc...)
en quelcom digital (un conjunt finit i de precisió determinada d'unitats lògiques
·L'excàner transforma la llum rebuda de l'original en codis informàtics interpretables pels programes de tractament d'imatges.
Història
·Des dels inicis de la informática, com a eina de treball es va plantejar la necessitat d'incorporar imatges fotogràfiques.
·Amb els mateixos principis físics de la televisió, van nèixer els primers escàners comercials amb tecnologia de tambor.
·Però asquests equips eran voluminosos, feixucs.
·Amb els avenços de l'electrònica apareixen altres dispositius de captura: els sensors CIS (Comtact Image Sensor).
·El desenvolupament de la microelectrònica va aportar un nou dispositiu per a la captura d'imatges: el CCD (Charge Couple Device).
·Les característiques i la facilitat de producció varen permetre la seva implementació en molts productes dedicats a la captura d'imatges.
·Les primeres unitats desenvolupades amb CCD no arribaven al nivell de qualitat que la indústria gràfica demanava, però obria les portes a l'empresa de preimpressió.
·Fa dues dècades es començaren a fabricar models que només escanejaven en grisos hi ha una resolució fixa: el següent pas va ser introduïr el color.
·La carrera tecnològica no havia fet més que començar: els preus, cada vegades més asequibles, i l'augment continuat de les prestcions a nivellls de qualitat més professionals entren en escena, sent cada vegada més els usuaris que deixen d'utilitzar els serveis prestats per empreses amb escàners de tambor per ells mateixos.
Consells per escollir l'escàner adequat
L'elecció de l'escàner depén d'aspectes varis:
·La aplicació
Per a que ho vull?
Desitjo un petit escàner per a capturar les meves fotos i pujarles a internet?
Tinc milers de transparències de 35 mm que desitjo digitalitzar?
Vull que resolgui totes les meves necessitats, des d¡escaneig de transparències fins a opacs (impressos)?
En funció d'això escollirem i¡un escàner pla, de tambor de pel·lícula o de transparències.
La resolució de captura
És el nombre de píxels que registrarà per unitat de mesura, ja siguin polzades o centímetres.
La profunditat de color
Els escàners moderns permeten fer la captura de la imatge a 24 bits, 8 per cada color, de tres canals , vermell, verd i blau (RGB), és a dir, més de 6 milion de colors.
El rang dinàmic
És la quantitat de tons que un escàner pot registrar.
La connectivitat
És important saber el tipus de connexió que l'escàner té amb l'ordinador.
Les connexions ha de ser sempre les més ràpides del moment.
La rapidesa
Depén del hardware, del software (programa), de les correccions que fem durant l'escaneig, de la conexió a l'ordinador.
El software
Quan s'adquireix un escàner és freqüent oblidar que hi ha un software que el controla.
Els programes d'escaneig poden incloure les següents opcions:
·Auto - correcció
·Correcció tonal o de color
·Correcció selectiva de color
·Maneig de corbes
·Eina de sharpen
·El goter
·Tamany del preview
·Resolució variable i tamany
(lletra 11) lletra helvetica
ALFABETS DEL MÓN
La comunicació és, segons Berelson, "la transmissió d'informació, idees, emocions, habilitats, etcètera, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etcètera".
Principis, comunicació gestual, mitjançant gestos o símbols fets amb el mateix cos.
Després es van afegir sons simples, que més endavant, passaran a ser sons més complexos, amb més informació i coneixements. Aquests s'hauran de plasmar en forma de senyals o símbols, en parets o pedres... Això provè de la necessitat de donar-li a entendre als altres el que volia una persona. Ho fan amb recursos gràfics a mà, amb un pal, una pedra, els dits, les ungles, un trós d'ós de l'últim animal caçat... El món estava explicat per la màgia i d'aquí a l'art rupestre. Seguidament apareixen els primers signes d'escriptura.
La escriptura és la forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Les paraules imiten sons de la naturalesa.
Els llenguatges van ser creats a partir dels sons que acompanyaven els gestos.ç
La escriptura és l'establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu: emisor - canal (mitjà físic) - codi (llenguatge) - missatge - receptor.
·Les primeres escriptures alfabètiques registren llengües semítiques:
a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:
- inscripcions protosinaítiques (31 signes)
- protopalestines (a partir del 1500 ae)
b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit (Síria, 1500-1200 ae)
Alfabet fenici
·L'alifat fenici també registra una llengua semetíca.·Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae (sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.
·Origen Els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte.
·La paraula alfabet, curiosament, prové dels signes aleph o beth (són els noms hebreus, perquè no conservem els fenicis), que corresponien a les formes ''bou'' i ''casa'' de l'escriptura egípcia.
·Derivacions de l'alfabet fenici.
·Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Pròxim i Mitjà i va arribar fins a l'India, de manera que presenta les següents subdivisions:
-branca fenícia
-branca palestina
-branca aramea
-àrab meridional
Alfabet grec
·L'origen semític de l'alfabet grec es indubtable.·La primera inscripció coneguda és del segle Vlll ae, però hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.
·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps. Així:
-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.
-en grec clàssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de Milet o jònic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.
·Innovacions pròpies del grec:
- l'anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semítiques).
- l'afegiment d'algunes consonants (inexistents en les llengües semítiques).
Destacar:
a) Aportació de vocals
FONAMENTAL:
Fa possibe transcripció fonètica satisfactòria de les llengües europees
Primeres vocals:
Alfa, Epsilón, Iota, Omicrón, Ypsilón.
b) Periode clàssic
Les lletres
Digamma, San, Qoppa, Sampi despareixen, i per això no tenim les seves minúscules (introducció posterior).
·Divercions de l'alfabet grec
L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures:
·A L'ÈPOCA ANTIGA:
-llengües no hel·lèniques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi)
-les escriptures itàliques (etrusc)
-el copte (egipci i nubi)
·A L'ÈPOCA MEDIEVAL:
-el gòtic
-l'eslau (ciríl·lic)
Alfabet llatí
·L'alfabet llatí és una més de les nombroses escriptures locals que els estruscs i els itàlics prenen, més o menys directament, d'alfabets grecs occidentals.·En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació estrusca de l'escriptura d'Eubea
(cumes>Caere>Roma) feta mitjans a s. Vlll.
·Els primers testimonis llatins daten del segle Vl
·L'alfabet clàssic, el consitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (s. Vl-lV) d'esquerra a dreta.
·Després d'una llarga evolució (capital > semiunical + unical > carolina > humanística),
l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més universals-
Destacar:
a) Principi: 21 lletres (G, J, N, O, I = afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons = noves combinacions CH, PH, RH, TH
Alfabet arameu
·Els arameus són un poble semític establert a Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants.·L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durant més d'un mil·leni a diversos imperis (babilònic tardà, assiri, persa) i la seva llengua és també bíblica (escrita als evangelis manuscrits de la Mar Morta).
·Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.
Alfabet hebreu
·Té dues formes diferents:·La més antiga deriva de l'escriptura fenícia (segle IX ae) hi ha quedat reduïda a l'ús religiós.
·La més moderna, derivada de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu queadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.
·L'orientació és dreta/esquerra.
Alifat àrab
·Els àrabs es constitueixen com a poble entre els segles IX - VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).
·L'escriptura àrab de deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu (500 ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic (segle VII):
- cúfic (monumental).
- naskhi (cursiva).
·Té 28 consonants, signes vocàlics i orientació dreta/esquerra.·Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, arfganès, malasi, bantús).
A destacar:
· No transcripció vocals curtes.
· No majúscules.
· No permet divisió a final de línia.
· Consonants dobles (trashdiid).
· Cal·ligrafia àrab: art en si mateix (no permeten representar figures animades).
Índia
·Existeix una escriptura protoíndica (2500 ae), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'Indo).·Té uns 250 signes sense desxifrar encara.
·Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:
·La kharosti (250 ae - segle V)
· I la brahmi (anterior al segle III), que té 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'India i Àsia central i Tíbet, entre les quals sobresurt la devanagari (sànscrit, hindi).
Alfabets eslaus
·El primer alfabet eslau va ser una creació original de Ciril·li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus:·Són els 40 signes glagolítics (de glagol: ''molt'').
·Més recent és l'alfabet ciríl·lic (segle X), incertament atribuït Ciril.
·Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolitiques i d'altres signes.
·A partir del 1050, els pobles eslaus han de tirar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí.
·Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (seglr XVIII i segle XX) alfaet ciríl·lic.
Escriptura germànica
·El futhark o alfabet rúnic (s. II - s. XVII) és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfaabet llatí.·Tenia entre 16 i 24 signes amb forma linieal, orientats de manera variable.
-L'etapa més rica és la de les runes escandinaves (segles VIII-XI).
Caràcters rúnics:
·Associats a qüestions màgiques i místiques.
·Les runes transmeten un missatge secret.
·Cada signe té la seva qualitat.
·Els ''mestres de les runes'' gaudeixen de prestigi (saben gravar-les).
Alfabet ibèric
·A partir dels segles VI-V ae es van fer servir a la península Ibèrica diversos alfabets:·El fenici
·El grec jònic
·L'escriptura tartesso-Ibèrica (segle IV ae), que: Emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes.
-Orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est).
-Petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nord-est).
·Les inscripcions ibèriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibèrica.
Nous alfabets
·Amb el pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:- La taquigrafia (Pepys, segle XVII: 300 símbols, Pitman, segle XIX: 65 lletres)
-El telègraf (Morse: aparell , 1832; codi; 1838).
- L'escriptura per a cecs (Braille, 1809 - 1852).
-L'IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886).
-El llenguatge de concordança mundial, l'Esperento (llengua auxiliar planificada) (Zamennhof, 1887).
-El codi de signes per a sords.
-Els senyals de trànsit, etc.
·Els elements amb els quals produïm o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:
-La impremta.
-La màquina d'escriure.
-El processador electrònic de textos.
En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Textura.
Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:
·Textus precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línea de l'escriptura.
·Textus quadratus: amb peus ròmbics creuant la línea d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'impremta. Així es va imprimir el primer document en occident: La biblia de Gutemberg.
·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa.
·Littera Moderna o (Rotunda): a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itàlia durant al Renaixament.
·Littera Antiqua: Cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlial, Poggio Bacciolini va recuperar la tradicció carolíngia per a crear aquesta alternativa la Literatura
Moderna.
·Minúscula de Niccoli: L'ambient anava propiciant cada vegada més l'aprofundiment en les tècniques manuals d'ecriptura, Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446, Niccolo Niccoli desenvolupa aquest estil de lletra, precursora de l'escriptura itàlica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario